CÀNCER DE PULMÓ I PLEURA

 
El càncer de PULMÓ
Els dos tipus principals de càncer de pulmó son el càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP o CPNM - càncer de pulmó no microcrític) i el càncer de pulmó de cèl·lules petites (CPCP). La causa de la majoria dels casos de càncer de pulmó és l'hàbit tabàquic. Els darrers anys s'han demostrat millores en el temps de supervivència lliure de progressió de malaltia i en la qualitat de vida degut al ús de fàrmacs dirigits en CPCNP.
El càncer de PLEURA
El mesotelioma maligne és una malaltia per la qual es formen cèl·lules malignes (canceroses) a la capa prima que cobreix el pulmó (pleura). El tipus més comú és el mesotelioma epitelial. La causa principal del mesotelioma maligne és l'exposició a l'amiant (asbest).

El nostre objectiu és aconseguir el millor tractament personalizat pel càncer de pulmó i pleura en funció de les característiques genètiques del tumor de cada pacient.

SÍMPTOMES del càncer de pulmó i pleura
A vegades, el càncer de pulmó i pleura no causa cap signe o símptoma. Es pot trobar a través d’una radiografia del tòrax realitzada per una altra afecció. Els seus signes i símptomes poden ser els següents:
  • Molèstia o dolor al pit.
  • Tos que no desapareix o empitjora amb el temps.
  • Dificultat per respirar.
  • Xiulet respiratori.
  • Sang en l'esput (mucositat que s'expulsa des dels pulmons).
  • Ronquera.
  • Pèrdua de gana.
  • Pèrdua de pes per raó desconeguda.
  • Molt cansament.
  • Dificultat per empassar.
  • Inflor de la cara o les venes del coll.

PROVES DIAGNÒSTIQUES per detectar el càncer de pulmó i pleura
En general, les proves per detectar, diagnosticar i estatificar el càncer de pulmó de cèl·lules no petites es realitzenal mateix temps. Es poden utilitzar algunes de les següents proves i procediments:
  • Examen físic i antecedents.
  • Proves de laboratori.
  • Radiografia del tòrax.
  • Exploració per TC (exploració per TAC).
  • Citologia d'esput.
  • Biòpsia per aspiració amb agulla fina (AAF) del pulmó.
  • Broncoscòpia.
  • Toracoscòpia.
  • Toracocentesi.
  • Microscopia òptica i electrònica.
  • Immunohistoquímica.

TRACTAMENTS pel càncer de pulmó i pleura
Hi ha diferents tipus de tractament per als pacients de càncer de pulmó, segons el subtipus. S’utilitzen deu tipus de tractament estàndard: cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, teràpia dirigida, làser teràpia, teràpia fotodinàmica (TFD), criocirurgia, electrocauterització, espera cautelosa, col·locació endoscòpica d'una endopròtesi.

S'estan provant nous tipus de tractaments en assajos clínics.

IMMUNOTERÀPIA per al càncer de pulmó
A pesar dels recents avenços en el tractament d’ltres tipus de càncer amb immunoteràpia, fins fa molt poc el càncer de pulmó es va considerar un tumor immuno-resistent. No obstant això, recentment s'ha aprovat el Opdivo® pel tractament del determinats subtipus de càncer de pulmó.

TRACTAMENT PERSONALITZAT per al càncer de pulmó de cèl·lules no petites (CPCNP)
El CPCNP es pot classificar en diferents tipus en funció de les alteracions genètiques del tumor. Destaquem dos tipus d'alteracions genètiques tumorals i dos tipus de tractaments orals (en pastilles) específics contra el CPCNP:
  • En primer lloc, la mutació del gen EGFR prediu la resposta a un tractament dirigit denominat inhibidor de tirosina quinasa de EGFR (Iressa® / Taceva®). Diversos estudis han demostrat que en pacients amb càncer de pulmó de cèl·lules petites amb mutació del gen EGFR en el teixit tumoral, administrar aquest tractament millora la supervivència i manté una bona qualitat de vida. Entre aquests estudis, cal destacar l'assaig EURTAC dissenyat pel Dr. Rafael Rosell.
  • Per l'altra banda s'ha descobert que entre el 2 i el 7% de pacients amb CPCNP presenta una altra alteració genètica que consisteix en eln reordenament i fusió de dos fragments del cromosoma 2 (ALK i EML4). Crizotinib® és el tractament oral que inhibeix aquesta alteració genètica, perllongant la supervivència en aquests pacients. És important recalcar que aquests nous tractaments administrats per via oral són molt específics i tenen menys efectes secundaris que la quimioteràpia clàssica.