CÀNCER DE PÀNCREES

El pàncrees és un òrgan que es troba darrere de l'estómac i davant de la columna vertebral. La majoria dels càncers de pàncrees són del tipus adenocarcinoma i es formen en les cèl·lules exocrines (produeixen enzims que s'alliberen cap a l'intestí prim per a ajudar el cos a digerir els aliments). No segreguen hormones i no causen signes ni símptomes. Això fa que sigui difícil diagnosticar precoçment aquest tipus de càncer de pàncrees.
 
Un altre tipus de càncer de pàncrees són els tumors neuroendocrins, que es formen en les cèl·lules endocrines (productores d'hormones com la insulina) i generalment tenen un creixement lent i un millor pronòstic que els càncers de pàncrees exocrí.

El nostre objectiu és aconseguir el millor tractament pel càncer de pàncrees en funció de les característiques genètiques del tumor de cada pacient.

SÍMPTOMES del càncer de pàncrees

És possible que el càncer de pàncrees no causi signes i símptomes al principi. Els seus principals símptomes són:

PROVES DIAGNÒSTIQUES per a detectar el càncer de pàncrees

El procés utilitzat per a determinar si les cèl·lules canceroses s’han disseminat dins i al voltant del pàncrees es diu estadificació. Les proves i els procediments per a detectar, diagnosticar i estadificar el càncer de pàncrees habitualment es realitzen al mateix temps. Es poden utilitzar les següents proves i procediments:

TRACTAMENTS per al càncer de pàncrees

Hi ha diferents tipus de tractaments per als pacients de càncer de pàncrees. S'utilitzen cinc tipus de tractament estàndard: cirurgia, radioteràpia, quimioteràpia, associació de quimioteràpia i radioteràpia (quimioradioteràpia), teràpia dirigida.

S'estan provant nous tipus de tractament en assaigs clínics: teràpies dirigides contra dianes moleculars.

El pronòstic (probabilitat de recuperació) i les opcions de tractament depenen dels següents aspectes: si el tumor es pot extirpar mitjançant una operació, l'estadi del càncer (la mida del tumor i si el càncer es va disseminar fora del pàncrees fins als teixits propers o els ganglis limfàtics, o fins a altres parts en el cos), la salut general del pacient, si és la primera vegada que es diagnostica el càncer o reincideix (torna).

El tractament amb cirurgia o quimioradioteràpia s'utilitza si el càncer es detecta abans de la seva disseminació. Si el càncer s’ha disseminat, s'utilitzen tractaments sistèmics (que actuïn sobre tot el cos). En aquest cas es busca aconseguir el control de la malaltia per a millorar la qualitat de vida i la supervivència de les persones. Actualment disposem com a tractaments sistèmics principalment de la quimioteràpia. En els darrers anys s'han desenvolupat nous esquemes que han millorat els resultats: gemcitabina i nabPaclitaxel (Abraxane®), FOLFIRINOX, gemcitabina - erlotinib (Tarceva®).